AQUEST DIVENDRES PASSAT VA VENIR NA NATÀLIA A CONTER-MOS UN CONTE SOBRE L'INICI DELS LLINÀTGES A UN POBLE ON TOT EREN PERES I MARIES.
AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA:
Hi havia una vegada un poble molt petit on hi vivien només 10 famílies. Aquestes deu famílies teníen una cosa en comú i era que tots, tant homes com dones tenien el mateix nom, així que tots els homes eren de nom Pere i totes ses dones eren de nom Maria. Tot anava molt bé, però quan s´havien de cridar uns als altres, era molt complicat perquè si un cridava: Pere!! Se giraven tots, i lo mateix passava si un dèia :mireu na Maria! No sabien de qui estaven parlant. Farts d´aquella situació de no saber mai de qui parlaven, varen decidir reunir-se per aclarir aquell problema que tants de mals entesos provocava. Així va ser com van pensar que havien de afegir al nom una altra paraula que fos única i exclussiva d´aquella persona a qui s´havien de referir. I així va ser com varen començar a pensar.
Primer es varen fixar en els trets físics que eren característics de cada un. Va resultar que dels 10 Pere pares que hi havia al poble, només un tenía els cabells de color roig, i varen decidir que ell i la seva família serien de ca´n Pere es Roig.
Dels 9 Peres restants, un era barber, i varen decidir que ell i tots els de la seva família fossin de ca´n Pere es barber. Dels vuit que quedaven n´hi havia un que caminava coix, i varen decidir que ell i la seva família serien de ca´n Pere es Coix. El que fèia set, era Mercader, i venia mercaderies, per tant ells i els seus serien de ca´n Pere es Mercader. El que fèia nombre sis tenia una vinya i fèia vi, per tant li digueren de ca´n Pere es vinater. En Pere que fèia nombre cinc era moreno com la nit, i varen decidir que ell i els seus els dirien de ca´n Pere es Moreno. Ja només quedaven quatre i ja estava tot ben triat. Així que varen pensar que es mirarien a on vivíen per poder-los diferenciar. Resulta que hi havia un Pere que vivía be devora l´esglèsia, i varen pensar que ell i la seva família serien de ca´n Pere de l´iglèsia. Ja només n´hi quedaven tres. No tenien cap tret físic característic que els pogués diferenciar l´un dels altres. Tampoc tenien un ofici que fos únic. Tots tres vivien allà mateix. Qué feim ara? I un dels tres Peres va dir, ja ho sé mon pare no era d´aquest poble, ell era d´un poblet que es diu La Vall. I varen trobar que a partir d´aquell moment seria en Pere de la Vall. Els dos que quedaven havien de pensar una cosa de pressa, però no hi havia res. De repent un dels dos va dir: ja ho sé! Ma mare va tenir un forn de pà molts anys. Jo podria ser en Pere des forn. Tothom hi va venir d´acord. Es darrer que quedava estava vermell de tant de pensar a veure com li podien dir a ell. De repent es fill petit den Pere que havia quedat es darrer va demanar: Mon pare que sou es darrer? I son pare va dir: Sí! Es darrer he quedat i es darrer me direu. I així en Pere i sa seva família varen ser coneguts com en Pere es darrer. A partir d´aquell moment tots sabien a qui cridaven en cada moment. Però ho havien de fer amb totes ses Maria mamàs des poble, perquè tenien el mateix problema i així ho varen fer. I passant els anys, aquells noms que havien anat posant a més a més es varen convertir en el que avui coneixem com a llinatges.
PER ACABAR ES CONTE VA NECESSITAR S'AJUDA DE TOTS NOSALTRES:
Els fillets i filletes van haver de pensar un cognom per totes ses Maria mares i així els fills i filles de Peres i Maries, tindràn dos cognoms igual que ells.
Els va donat unes targetetes amb uns trets característics de cada Maria i en funció de com era cada Maria havien de triar els llinàtges de cadascuna.
DSC07020